mande
substantivo comumverbo
Decomposição silábica
mandemême mot que manne (« panier »), avec intercalation d'un /d/ à côté de la nasale, plus avant, du néerlandais mand (panier).
Definições
Sinônimos
Ver também
mandé (adj.) mandé (sc.) mande (v.) mandes (v.) mandées (v.) mandons (v.) mandent (v.) mandais (v.) mandions (v.) mandiez (v.) mandâmes (v.) manderas (v.) manderons (v.) manderez (v.) manderont (v.) mandasse (v.) mandasses (v.) mandât (v.) mandassions (v.) mandassiez (v.)