mande
substantivo comumverbo
Decomposição silábica
mandemesma palavra que manne (« cesto »), com a intercalação de um /d/ ao lado da nasal, anteriormente, do holandês mand (cesto).
Definições
Ver também
mandé (adj.) mandé (sc.) mandes (v.) mandées (v.) mandons (v.) mandent (v.) mandais (v.) mandions (v.) mandiez (v.) mandâmes (v.) manderas (v.) manderons (v.) manderez (v.) manderont (v.) mandasse (v.) mandasses (v.) mandât (v.) mandassions (v.) mandassiez (v.) mandassent (v.)