mande
sustantivo comúnverbo
Descomposición silábica
mandemême mot que manne (« panier »), avec intercalation d'un /d/ à côté de la nasale, plus avant, du néerlandais mand (panier).
Definiciones
Sinónimos
Ver también
mandé (adj.) mandé (sc.) mande (v.) mandes (v.) mandées (v.) mandons (v.) mandent (v.) mandais (v.) mandions (v.) mandiez (v.) mandâmes (v.) manderas (v.) manderons (v.) manderez (v.) manderont (v.) mandasse (v.) mandasses (v.) mandât (v.) mandassions (v.) mandassiez (v.)