mande
sustantivo comúnverbo
Descomposición silábica
mandemisma palabra que manne (« cesta »), con la intercalación de una /d/ junto a la nasal, más antes, del neerlandés mand (cesta).
Definiciones
Ver también
mandé (adj.) mandé (sc.) mandes (v.) mandées (v.) mandons (v.) mandent (v.) mandais (v.) mandions (v.) mandiez (v.) mandâmes (v.) manderas (v.) manderons (v.) manderez (v.) manderont (v.) mandasse (v.) mandasses (v.) mandât (v.) mandassions (v.) mandassiez (v.) mandassent (v.)