tenue
nom communverbe
Décomposition syllabique
tenueparticipe passé féminin substantivé de tenir.
Définition
Voir aussi
tenir (v.) tenu (v.) tienne (adj.) tienne (nc.) tienne (v.) tins (nc.) tins (v.) tînt (v.) tiens (adj.) tiens (v.) tiennent (v.) tient (v.) tiennes (adj.) tiennes (nc.) tiennes (v.) tenons (nc.) tenons (v.) tenez (v.) tenais (v.) tenaient (v.)