tenue

Décomposition syllabique

tenue

participe passé féminin substantivé de tenir.

Définition

Voir aussi

tenir (v.) tenu (v.) tienne (adj.) tienne (nc.) tienne (v.) tins (nc.) tins (v.) tînt (v.) tiens (adj.) tiens (v.) tiennent (v.) tient (v.) tiennes (adj.) tiennes (nc.) tiennes (v.) tenons (nc.) tenons (v.) tenez (v.) tenais (v.) tenaient (v.)