Vienne
substantivo próprioverbo
du latin vindobona devenu vindenna en bas-latin, toponyme gaulois dérivé de uindo « blanc, brillant » et bona « ville ».
Definições
- localités
- cours d'eau
- cours d'eau
- cours d'eau
Traduções
alemão:Wien
inglês:Vienna
polonês:Wiedeń
sueco:Wien
árabe:فيينا
chinês:维也纳
coreano:빈
dinamarquês:Wien
espanhol:Viena
finlandês:Wien
grego:Βιέννη
hebraico:וינה
italiano:Vienna
japonês:ウィーン
holandês:Wenen
português:Viena
russo:Вена
tailandês:เวียนนา
turco:Viyana
ucraniano:Відень
Ver também
venir (v.) venu (v.) venu (adj.) vinssions (v.) vinssiez (v.) vinsses (v.) Viens (sp.) vint (v.) vînmes (v.) vîntes (v.) venue (adj.) venue (v.) vient (v.) viens (v.) vins (sc.) vins (v.) vinssent (v.) vinsse (v.) vinrent (v.) viennes (v.)