vanter

verbo

Descomposición silábica

vanter

del latín vanitare, derivado de vanitas («vanidad»). La forma transitiva aparece solo en 1580.

Definiciones

Conjugación

→ Conjugación de "vanter"

Sinónimo

Traducciones

  • alemánalemán:prahlen
  • inglésinglés:boast
  • españolespañol:alardear
  • griegogriego:επαινώ
  • italianoitaliano:ventarsi
  • portuguésportugués:vangloriar

Ver también

vantas (v.) vantâmes (v.) vantâtes (v.) vantèrent (v.) vanterons (v.) vanterez (v.) vantasse (v.) vantasses (v.) vantassions (v.) vantassiez (v.) vantassent (v.) vanterions (v.) vanteriez (v.) vanteraient (v.) vantard (adj.) vantard (sc.) vantardise (sc.) vanterie (sc.) vanteur (sc.) vantons (v.)