tenue
substantivo comumverbo
Decomposição silábica
tenueparticipe passé féminin substantivé de tenir.
Definição
Ver também
tenir (v.) tenu (v.) tienne (adj.) tienne (sc.) tienne (v.) tins (sc.) tins (v.) tînt (v.) tiens (adj.) tiens (v.) tiennent (v.) tient (v.) tiennes (adj.) tiennes (sc.) tiennes (v.) tenons (sc.) tenons (v.) tenez (v.) tenais (v.) tenaient (v.)