résulter

verbo

du latin resultare (sauter en arrière », « répercuter », « résonner).

Definições

Conjugação

→ Conjugação de "résulter"

Traduções

  • alemãoalemão:resultieren
  • inglêsinglês:amount
  • espanholespanhol:resultar
  • holandêsholandês:voortvloeien
  • portuguêsportuguês:resultar
  • russorusso:следовать

Ver também

résultes (v.) résultée (v.) résultons (v.) résultez (v.) résultions (v.) résultiez (v.) résultai (v.) résultas (v.) résultâmes (v.) résultâtes (v.) résultèrent (v.) résulterai (v.) résulteras (v.) résultera (v.) résulterons (v.) résulterez (v.) résultasse (v.) résultasses (v.) résultât (v.) résultassions (v.)