résulter
verbo
du latin resultare (sauter en arrière », « répercuter », « résonner).
Definições
Conjugação
→ Conjugação de "résulter"Traduções
alemão:resultieren
inglês:amount
espanhol:resultar
holandês:voortvloeien
português:resultar
russo:следовать
Ver também
résultes (v.) résultée (v.) résultons (v.) résultez (v.) résultions (v.) résultiez (v.) résultai (v.) résultas (v.) résultâmes (v.) résultâtes (v.) résultèrent (v.) résulterai (v.) résulteras (v.) résultera (v.) résulterons (v.) résulterez (v.) résultasse (v.) résultasses (v.) résultât (v.) résultassions (v.)