radoter

verbo

Decomposição silábica

radoter

radoté « fou, tombé en enfance » ; (1185) « tenir des propos séniles, décousus et insensés » ; (1833) « rabâcher ».

Definições

Conjugação

→ Conjugação de "radoter"

Traduções

  • inglêsinglês:drivel
  • finlandêsfinlandês:jaaritella
  • gregogrego:μωρολογώ
  • holandêsholandês:dazen

Ver também

radotons (v.) radotais (v.) radotions (v.) radotiez (v.) radotaient (v.) radotai (v.) radotas (v.) radota (v.) radotâmes (v.) radotâtes (v.) radotèrent (v.) radoterai (v.) radoteras (v.) radoterons (v.) radoterez (v.) radoteront (v.) radotasse (v.) radotasses (v.) radotât (v.) radotassions (v.)