mâtiner

verbo

Decomposição silábica

tiner

de mâtin, « chien », du latin populaire masetinus, lui-même du latin classique mansuetus, « apprivoisé ».

Definições

Conjugação

→ Conjugação de "mâtiner"

Traduções

  • holandêsholandês:mengen

Ver também

mâtinées (v.) mâtiné (v.) mâtinons (v.) mâtinez (v.) mâtinent (v.) mâtinais (v.) mâtinait (v.) mâtinions (v.) mâtiniez (v.) mâtinaient (v.) mâtinai (v.) mâtinas (v.) mâtina (v.) mâtinâmes (v.) mâtinâtes (v.) mâtinèrent (v.) mâtinerai (v.) mâtineras (v.) mâtinera (v.) mâtinerons (v.)