mitonner

verbo

Descomposición silábica

mitonner

denominal de miton (« panada »), palabra del oeste de Francia, derivada de miga.

Definiciones

Conjugación

→ Conjugación de "mitonner"

Traducciones

  • holandésholandés:kokerellen

Ver también

mitonnés (v.) mitonnons (v.) mitonnez (v.) mitonnais (v.) mitonnions (v.) mitonniez (v.) mitonnai (v.) mitonnas (v.) mitonna (v.) mitonnâmes (v.) mitonnâtes (v.) mitonnèrent (v.) mitonnerai (v.) mitonneras (v.) mitonnera (v.) mitonnerons (v.) mitonnerez (v.) mitonneront (v.) mitonnasse (v.) mitonnasses (v.)