mesurer

verbo

Descomposición silábica

mesurer

del latín bajo mensurare («medir, estimar, evaluar»), derivado de mensura («medida»), bien atestiguado a partir del siglo IV, que desplazó al clásico metiri excepto en la península ibérica donde el español y el portugués conservaron el verbo convertido en medir.

Definiciones

Conjugación

→ Conjugación de "mesurer"

Traducciones

  • suecosueco:mäta
  • alemánalemán:aufmessen
  • inglésinglés:measure
  • danésdanés:måle
  • españolespañol:tomar la medida
  • finlandésfinlandés:mitata
  • griegogriego:μετρώ
  • italianoitaliano:misurare
  • holandésholandés:uitmeten
  • portuguésportugués:medir
  • rusoruso:измерять

Ver también

nosographique (adj.) mesuras (v.) mesurâmes (v.) mesurâtes (v.) mesurerai (v.) mesureras (v.) mesurasse (v.) mesurasses (v.) mesurassions (v.) mesurassiez (v.) mesurerais (v.) mesurerions (v.) mesureriez (v.) mesureraient (v.) mensurabilité (sc.) commensuration (sc.) immesuré (adj.) mesure (sc.) mesuré (v.) immesurable (adj.)