marcher
substantivo comumverbo
Decomposição silábica
marcherde « marche », derivado do frâncico marka (« fronteira »).
Definições
- militaire
- technique
- technique
Conjugação
→ Conjugação de "marcher"Traduções
alemão:treten
inglês:tread
dinamarquês:marchere
espanhol:funcionar
finlandês:marssia
italiano:camminare
holandês:marcheren
português:marchar
russo:шествовать
sueco:utveckla sig
turco:yürümek
Ver também
marchâtes (v.) marchasse (v.) marchasses (v.) marchassions (v.) marchassiez (v.) marchassent (v.) remarcher (v.) marche (sc.) marcheuse (sc.) marchage (sc.) Marchais (sp.) marcheur (sc.) marchés (sc.) marchée (v.) marchées (v.) marchette (sc.) marcha (v.) marchas (v.) marchât (v.) marchons (v.)