exister

verbo

Descomposición silábica

exister

del latín existere o exsistere, compuesto de ex y sistere, forma derivada de stare («estar de pie», «ser estable»).

Definiciones

philosophie

Conjugación

→ Conjugación de "exister"

Antónimo

inexister

Traducciones

  • inglésinglés:exist
  • coreanocoreano:있다
  • españolespañol:existir
  • italianoitaliano:esistere
  • holandésholandés:bestaan
  • polacopolaco:egzystować
  • suecosueco:existera

Ver también

existas (v.) existâmes (v.) existâtes (v.) existerez (v.) existasse (v.) existasses (v.) existassions (v.) existassiez (v.) existassent (v.) existentialiste (sc.) existentialiste (adj.) existence (sc.) exista (v.) existentialiser (v.) existent (v.) existant (adj.) inexistant (adj.) existé (v.) existentiel (adj.) existentialisme (sc.)