essenter

verbo

Descomposición silábica

essenter

ver essente o aissante

Definición

Conjugación

→ Conjugación de "essenter"

Ver también

essentée (v.) essentées (v.) essentant (v.) essentons (v.) essentez (v.) essentent (v.) essentais (v.) essentait (v.) essentions (v.) essentiez (v.) essentaient (v.) essentai (v.) essentas (v.) essenta (v.) essentâmes (v.) essentâtes (v.) essentèrent (v.) essenterai (v.) essenteras (v.) essentera (v.)