essenter
verbo
Descomposición silábica
essenterver essente o aissante
Definición
Conjugación
→ Conjugación de "essenter"Ver también
essentée (v.) essentées (v.) essentant (v.) essentons (v.) essentez (v.) essentent (v.) essentais (v.) essentait (v.) essentions (v.) essentiez (v.) essentaient (v.) essentai (v.) essentas (v.) essenta (v.) essentâmes (v.) essentâtes (v.) essentèrent (v.) essenterai (v.) essenteras (v.) essentera (v.)