envoûter

verbo

Decomposição silábica

envoûter

derivado do francês antigo volt, vout («rosto, traços»).

Definições

Conjugação

→ Conjugação de "envoûter"

Traduções

  • inglêsinglês:enchant

Ver também

envoûté (adj.) envoûte (v.) envoûtés (v.) envoûtée (v.) envoûtées (v.) envoûtant (v.) envoûtons (v.) envoûtez (v.) envoûtent (v.) envoûtais (v.) envoûtait (v.) envoûtions (v.) envoûtiez (v.) envoûtaient (v.) envoûtai (v.) envoûtas (v.) envoûta (v.) envoûtâmes (v.) envoûtâtes (v.) envoûtèrent (v.)