envoûter

verbo

Descomposición silábica

envoûter

derivado del francés antiguo volt, vout (« rostro, rasgos »).

Definiciones

Conjugación

→ Conjugación de "envoûter"

Traducciones

  • inglésinglés:enchant

Ver también

envoûté (adj.) envoûte (v.) envoûtés (v.) envoûtée (v.) envoûtées (v.) envoûtant (v.) envoûtons (v.) envoûtez (v.) envoûtent (v.) envoûtais (v.) envoûtait (v.) envoûtions (v.) envoûtiez (v.) envoûtaient (v.) envoûtai (v.) envoûtas (v.) envoûta (v.) envoûtâmes (v.) envoûtâtes (v.) envoûtèrent (v.)