dôte

verbo

Descomposición silábica

del participio pasado de ver doter.

Definiciones

Ver también

doté (adj.) dotés (v.) dôtons (v.) dôtez (v.) dôtent (v.) dôtais (v.) dôtions (v.) dôtiez (v.) dôtai (v.) dôtas (v.) dôtâmes (v.) dôtâtes (v.) dôtèrent (v.) dôterai (v.) dôteras (v.) dôtera (v.) dôterons (v.) dôterez (v.) dôteront (v.) dôtasse (v.)