dîner
verbosustantivo común
Descomposición silábica
dînerdel latín vulgar disjejunare, « romper el ayuno ».
Definiciones
Conjugación
→ Conjugación de "dîner"Sinónimos
Traducciones
inglés:dine
español:almorzar
holandés:lunchen
ruso:поужинать
Ver también
dînette (sc.) dîné (v.) dînant (v.) dînes (v.) dînons (v.) dînez (v.) dînent (v.) dînais (v.) dînait (v.) dînions (v.) dîniez (v.) dînaient (v.) dînai (v.) dînâmes (v.) dînèrent (v.) dînerai (v.) dîneras (v.) dînera (v.) dînerons (v.) dînerez (v.)