culbuter

verbo

Descomposición silábica

culbuter

cullebuter. compuesto del francés medio culer, « golpear en el trasero », y de buter.

Definiciones

militaire

Conjugación

→ Conjugación de "culbuter"

Traducciones

  • inglésinglés:tip over
  • polacopolaco:zmiażdżyć

Ver también

culbutons (v.) culbutez (v.) culbutais (v.) culbutions (v.) culbutiez (v.) culbutai (v.) culbutas (v.) culbutâmes (v.) culbutâtes (v.) culbuterai (v.) culbuteras (v.) culbutera (v.) culbuterons (v.) culbuterez (v.) culbuteront (v.) culbutasse (v.) culbutasses (v.) culbutât (v.) culbutassions (v.) culbutassiez (v.)