coïncider

verbo

Descomposición silábica

coïncider

tomado del latín medieval coincidere 'caer juntos', formado sobre incidere 'caer'.

Definiciones

géométrie

Conjugación

→ Conjugación de "coïncider"

Traducciones

  • alemánalemán:zusammentreffen
  • inglésinglés:overlap
  • españolespañol:coincidir
  • finlandésfinlandés:sattua sopivasi
  • italianoitaliano:coincidere
  • holandésholandés:samenvallen
  • suecosueco:sammanfalla

Ver también

coïncides (v.) coïncidons (v.) coïncidez (v.) coïncidiez (v.) coïncidai (v.) coïncidas (v.) coïncidâmes (v.) coïncidâtes (v.) coïnciderai (v.) coïncideras (v.) coïncidera (v.) coïnciderons (v.) coïnciderez (v.) coïncideront (v.) coïncidasse (v.) coïncidasses (v.) coïncidassions (v.) coïncidassiez (v.) coïnciderais (v.) coïnciderions (v.)