coïncider

verbe

Décomposition syllabique

coïncider

emprunté au latin médiéval coincidere « tomber ensemble », formé sur incidere « tomber ».

Définitions

géométrie

Conjugaison

→ Conjugaison de « coïncider »

Traductions

  • allemandallemand:zusammentreffen
  • anglaisanglais:overlap
  • espagnolespagnol:coincidir
  • finnoisfinnois:sattua sopivasi
  • italienitalien:coincidere
  • néerlandaisnéerlandais:samenvallen
  • suédoissuédois:sammanfalla

Voir aussi

coïncides (v.) coïncidons (v.) coïncidez (v.) coïncidiez (v.) coïncidai (v.) coïncidas (v.) coïncidâmes (v.) coïncidâtes (v.) coïnciderai (v.) coïncideras (v.) coïncidera (v.) coïnciderons (v.) coïnciderez (v.) coïncideront (v.) coïncidasse (v.) coïncidasses (v.) coïncidassions (v.) coïncidassiez (v.) coïnciderais (v.) coïnciderions (v.)