coïncider

verbo

Decomposição silábica

coïncider

emprunté au latin médiéval coincidere « tomber ensemble », formé sur incidere « tomber ».

Definições

géométrie

Conjugação

→ Conjugação de "coïncider"

Traduções

  • alemãoalemão:zusammentreffen
  • inglêsinglês:overlap
  • espanholespanhol:coincidir
  • finlandêsfinlandês:sattua sopivasi
  • italianoitaliano:coincidere
  • holandêsholandês:samenvallen
  • suecosueco:sammanfalla

Ver também

coïncides (v.) coïncidons (v.) coïncidez (v.) coïncidiez (v.) coïncidai (v.) coïncidas (v.) coïncidâmes (v.) coïncidâtes (v.) coïnciderai (v.) coïncideras (v.) coïncidera (v.) coïnciderons (v.) coïnciderez (v.) coïncideront (v.) coïncidasse (v.) coïncidasses (v.) coïncidassions (v.) coïncidassiez (v.) coïnciderais (v.) coïnciderions (v.)