babiller

verbo

Descomposición silábica

babiller

proveniente de una onomatopeya, bab, que indica cierto movimiento de los labios, ver babel.

Definiciones

Conjugación

→ Conjugación de "babiller"

Anagrama

barbille

Traducciones

  • alemánalemán:schwätzen
  • inglésinglés:gossip
  • chinochino:交谈
  • danésdanés:snakke
  • españolespañol:charlar
  • finlandésfinlandés:lörpötellä
  • italianoitaliano:chiacchierare
  • holandésholandés:praten
  • polacopolaco:gawędzić
  • portuguésportugués:tagarelar
  • rusoruso:болтать
  • suecosueco:snacka

Ver también

babille (v.) babillons (v.) babillez (v.) babillais (v.) babillions (v.) babilliez (v.) babillai (v.) babillas (v.) babilla (v.) babillâmes (v.) babillâtes (v.) babillèrent (v.) babillerai (v.) babilleras (v.) babillera (v.) babillerons (v.) babillerez (v.) babilleront (v.) babillasse (v.) babillasses (v.)